4 comensals es reuneixen a taula. Per ordre d'arribada: Ferran, David, Manel i Anna. L'Anna, tot i venir a última hora, ostenta l'honor de ser la primera dona convidada a menjar espaguetis a la carbonara a l'Àtic. Gràcies al David, la mitjana de pes dels assistents supera els 60 kg, mínim per sota del qual la OMS considera qualsevol reunió de tres o més persones com una cèl·lula d'Escuálidos Anónimos. Des de luego, si no fos per ell, el quadro dels altres tres assistents asseguts a taula menjant uns plats d'espaguetis ben plens faria bastanta pena. Semblaria un menjador social.
19.440 quilòmetres va fer el vi que va portar el David, des dels cellers a Martinborough, Nova Zelanda, fins a l'àtic. La distància és gairebé la meitat de la circumferència de la Terra. Això vol dir que el vi venia de l'altra punta del món. Com que l'ampolla era molt preuada, el David la va transportar des de casa seva en un sarró de cuiro molt semblant al que porta el Frodo la primera vegada que surt de la comarca. El sarró, rígid i de forma cilíndrica, per poder portar l'ampolla, incloïa tota classe d'accessoris necessaris per viure una experiència enològica al més alt nivell: llevataps, termòmetre analògic, anella antigoteig, tap i tallacàpsules. Cap dels elements, inclòs el sarró, semblava desgastat per l'ús; tot i que l'amo va afirmar haver fet servir el termòmetre en alguna ocasió.
150 grams de catalana de ca l'Andreuet van ser servits per obrir la gana dels convidats. I dic dels convidats perquè mentrestant l'amo de la casa cuinava, i una mica més i es queda sense poder-la provar. Mentre es feia el tast, el Ferran explicava als dos nouvinguts la idiosincràsia dels sopars d'espaguetis a la carbonara a l'àtic. Preguntes com: "Com és que ho feu cada setmana?" o "I per què no feu un dia espaguetis a la bolonyesa?" demostren que, tot i ser molt bona gent, no van entendre res.
Spaghetti nº 5, de la casa Barilla, van ser els escollits per fer el plat principal del sopar. Aquesta vegada es va fer servir mitja dotzena d'ous per preparar la salsa, retirant-ne dues clares. El resultat va ser bo, tot i que es va fer una mica de truita. La pasta es va acabar tota sense incidències, excepte les ja clàssiques queixes del Ferran sobre la fracció de beicon que hi havia al seu plat.
4.25 euros el quilo valen els tomàquets de la varietat Kumato que es van fer sevir per fer l'amanida. Per primera vegada, va estar llesta abans de sopar. Aquesta eficiència del cuiner es va girar en contra del bon funcionament del sopar, ja que els convidats, per desconeixement, se la van menjar com a acompanyament dels espaguetis enlloc d'esperar a menjar-se-la entre el primer i el segon plat, que és com l'amanida acompleix la seva més alta missió: desenllacar. A més, els dos convidats --que són matrimoni-- van dedicar-se a discutir sobre si era possible trobar tomàquets tan bons a Montornès: vila on viuen. La muller defensava la postura que allà no n'havia trobat mai, i relatava que el seu home havia comprat feia poc tomàquets de la varietat Raf i que no havien sigut tan bons. El seu marit, però, insistia que els tomàquets que ella deia no eren de la varietat Raf --que tenen un color verd intens, són tirant a aixafats i tenen estries ondulades a la part superior-- sinó en efecte de la varietat Kumato, que són molt més arrodonits i tenen un característic color verd fosc tirant a grana. Va finalitzar la rèplica a la seva dona demanant-li que, siusplau, fes el favor de callar.
21.7 centímetres mesuraven cadascuna de les quatre botifarres de bolets de can Pere que estaven disponibles per fer de tall. D'aquestes quatre només se'n van coure tres, ja que l'Anna i el Ferran van decidir, a última hora, comportar-se com nenes rebeques de 6 anys en un menjador d'escola pública, i van dir que només se'n menjarien mitja cada un.
3/4 de quilo de maduixots, amb una taronja tallada a trossos, sucre negre, un pensament de pebre i quatre gotes de vinagre de mel es van fer servir per preparar l'amanida de fruita servida per postres. El contrast dels maduixots, fruita de primavera per excel·lència, amb la taronja --producte d'hivern-- subratllaven el fet que en aquell dia es produïa l'equinocci de primavera: moment en què el Sol travessa l'equador celeste passant de l'hemisferi sud a l'hemisferi nord. En un pla més prosaic, l'amanida de maduixots se la van fotre gairebé tota el David i el Manel, protagonitzant un mano a mano final on tots dos van acabar xarrupant fins l'última gota de suc que quedava al bol.
No comments:
Post a Comment